Jo com a professor... a vegades em sento un xic ridícula, davant segons quins grups d'alumnes, i penso "que ningú m'hagi vist o que ningú m'hagi sentit" fent aquest gent o dient aquesta ximpleria. Després resulta que a tots els companys ens passa el mateix, encara que no tots ho confessem. Sort que, amb altres grups podem xalar força o xalar de debò. La fotografia m'ha recordat la meva cara d'exasperació davant algun comportament incontrolat (la que faig o la que voldria fer i reprimeixo).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada